viernes, 10 de octubre de 2014

La vaca cega de Joan Maragall.

La vaca cega és un poema compost per l'escriptor català Joan Maragall l'any 1893 a Sant Joan de les Abadesses que forma part de la sèrie Pirinenques. És, potser, un dels meus poemes favorits. L'autor hi explica els moviments d'una vaca, cega d'un cop de roc d'un vailet de can Covilar de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès); gairebé la personifica, i li dóna un aire de noble tragèdia i de fatalitat, bastit en un clima d'elements morals i lírics. Es tracta, segurament, d'un dels poemes més coneguts de Maragall.

En una carta al seu amic Soler i Miquel que inclou el poema, Maragall descriu aquest com una «flor de salut ociosa». Segons l'estudiós de l'obra de Maragall Arthur Terry, el que vol dir és que només en un estat de salut, d'equilibri físic i mental, una persona és capaç de sentir compassió.

La seva reacció de la visió de l'espectacle de l'animal arriba a transmetre alguna cosa de la força vitalitzadora que ve de la compassió.

La vaca cega va ser traduït al castellà per Miguel de Unamuno i a l'esperanto per Vicente Inglada Ors. També el dibuixant Junceda en va fer una recreació pictòrica.

Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota el sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.

(Poesies, 1895)


Espero que este post haya sido de vuestro interés. Me encantaría, más que nunca, ver vuestras valoraciones y leer vuestros comentarios a través de las herramientas que este blog pone a vuestra disposición.
    Muchísimas gracias a tod@s. ¡Salu2! 👍

    #rincondelsueko en Twitter, Facebook, Flipboard y Google+

    No hay comentarios:

    Publicar un comentario